Aquesta tarda de pluja hem viatjat al Japó des del barri de Gràcia...
Hem pogut comentar Ni d'Eve ni d'Adam, d'Amélie Nothomb. Un llibre que la mateixa autora, extremadament prolífica, considera especial...
Entre les lectores presents hem acordat posar-li bona nota. Perquè la fàcil lectura - l'estil és bo - no és sinònim de superficialitat en continguts.
Més que aprovat pels moments poètics que té descrivint el Mont Fuji i la manera com trasllada al paper les sensacions d'una occidental inmersa en un espai íntim de la societat japonesa.
A totes ens ha quedat un record post-lecturam d'aquesta peculiar història d"afeccions modestes" - segons l'autora -però que l'ha permès parlar d'amor en un dels seus llibres. Interessant la problemàtica del compromís chez la femme i de l'intercanvi entre cultures, i maneres de sentir...
Deixa alguna cosa, un buit l'estómac...i com diu l'autora, amb els llibres, sempre és millor quedar-se amb gana.
De la mà d'un bon amic i periodista, Àlex Vicente, una entrevista per aquells que vulguin conèixer la personalitat peculiar d'Amélie Nothomb. Avui ens ha servit per enriquir la nostra tertúlia:
Molt recomanable!
2 comments:
ei, molt b el comentari post-club, mai ho fem i no queda clar si els llibres llegits els recomanem o simplement els anunciem....
sí, hi estic d'acord! està molt bé que consti en acta què ens ha semblat. ;)
molt maca la imatge del Fuji, moment "cim" del llibre, jejeje
Post a Comment