HHhH, una novel·la històrica molt poc convencional sobre la 2a Guerra Mundial

A Praga, el 1942, dos homes han de matar un tercer individu. És l’operació «Antropoide»: dos paracaigudistes txecoslovacs enviats per Londres tenen l’encàrrec d’assassinar Reinhard Heydrich, cap de la Gestapo, cap dels serveis secrets nazis, planificador de la Solució Final, «el botxí de Praga», «la bèstia rossa», «l’home més perillós del Tercer Reich».

Heydrich era el cap d’Eichmann i el braç dret de Himmler, però els SS deien: «HHhH». Himmlers Hirn heißt Heydrich —el cervell de Himmler es diu Heydrich.

Tots els personatges d’aquest llibre han existit o encara existeixen. Tots els fets narrats són autèntics. Però darrere els preparatius de l’atemptat despunta una altra guerra, la que enfronta la ficció novel·lesca amb la veritat històrica. L’autor, captivat pel tema, ha de resistir a la temptació d’explicar una novel·la.

Tanmateix, bé cal enllestir la història.

Laurent Binet va néixer l’any 1972 a París. Va fer el servei militar a Eslovàquia i ha viscut a Praga. Catedràtic d’institut de l’àmbit de lletres, és professor de francès a Seine-Saint-Denis i professor d’universitat. HHhH és la seva primera novel·la.

Caligrafía de los sueños a Sitges

Caligrafía de los sueños, de Juan Marsé.

Trobada al sol, amb gat i gos!

Tornarà el club? Amb delicadesa...

Esperem que sí. Avui he llegit un trosset d'aquesta novel.la i m'ha semblat ideal pel club... a veure què us sembla:

http://www.planetadelibros.com/la-delicadeza-libro-50512.html

PURGA

Cito de l'editorial:

Muy raramente surge una novela que suscite un entusiasmo tan unánime como esta tercera obra de ficción de la escritora finlandesa Sofi Oksanen, joven prodigio de la narrativa nórdica. Merecedora de los premios más importantes de su país —el Mika Waltari, el Finlandia, el Runeberg—, así como del renombrado Premio de Literatura del Consejo Nórdico, Purga ha sido el libro revelación en Francia, donde se han vendido más de doscientos mil ejemplares y ha obtenido el prestigioso Premio Femina de literatura extranjera. Por último, fue galardonada con el Premio a la Mejor Novela Europea del Año 2010.

HO VEIEM NEGRE...

Perquè el club no pot fugir de les tendències, ens apuntem a la novel·la negra proposant-vos un "doblete" negríssim:

- Un autor català que coneix en carn pròpia la foscor del crim. Potser per això decideix camuflar-se sota la identitat de l'inspector Moisés Corvo i situar l'acció als primers anys del segle XX, per parlar-nos de la "vampira del carrer Ponent". Llegim a Marc Pastor, mosso d'esquadra i guanyador del premi Crims de Tinta. LA MALA DONA.

-Una icona del segle passat, un western en la línia de la darrera proposta dels germans Coen (Valor de ley). La historia del sheriff Lou Ford, que, com el protagonista que encarna el magnífic Jeff Bridges decideix que "ell és la llei". Evidentment, els assassinats i el caos no tarden a instal·lar-se a l'individu i la societat que l'envolta. EL ASESINO DENTRO DE MÍ, Jim Thompson.

PROPERA CITA: FINALS ABRIL (a concretar) com sempre, a La Cigale (Gràcia).

UNA DE CAL, OTRA DE ARENA...

No sabem quina novel·la seria la cal i quina l'arena, però en la línia de la tendència inclusiva del Club, aquest és el binomi de lectura que proposem:

LA MECÀNICA DEL COR, de Mathias Malzieu

+

EL HOMBRE ES UN GRAN FAISÁN EN EL MUNDO, de Herta Müller

LA MECÀNICA DEL COR:

Best-seller a França, més de vint setmanes com a millor venut. Un conte de nens per adults que a molts recordarà Tim Burton, per l'estètica gòtica de la portada i la tendresa de la història.

U: No toquis les agulles

Dos: Domina la teva ràbia

Tres: No t'enamoris mai.

Podrà en Jack seguir donant corda a la mecànica del seu cor?

Per cert, aquest 2011 veurem estrenar la pel·lícula d'animació, de la mà del cineasta Luc Besson amb cançons del propi autor del llibre, que és l'ànima del grup de música Dionysos, famós a la France.

EL HOMBRE ES UN GRAN FAISÁN DEL MUNDO, Herta Müller

Estem davant d'una Premi Nobel de Literatura (2009) que escriu una novel·la al límit de l'autobiografia, sobre la descomposició d'una comunitat d'alemanys de Romania durant el mandat de Ceaucescu.

El conflicte i el desenvolupament narratius van lligats, com no podria ser d'una altra manera, a la -traumàtica - construcció i creació d'identitats individuals i col·lectives.

El títol, que ens pot sonar extravagant, remet a una expressió romanesa. Dir "He tornat a ser un faisà " equival a reconèixer un fracàs, a no assolir un objectiu. I és que el faisà està, d'alguna manera destinat al fracàs, perquè és una de les poques aus incapaç de volar.

Què passarà doncs amb aquesta impotència dels perdedors? La tragèdia està servida.

COMENTARI DE LES NOVES LECTURES: dilluns 21 de febrer, 19h. al bar La Cigale (C/Tordera, GRÀCIA).

Propera cita: el 2011

Una de cal y otra de arena, així es presenta la propera trobada del club. I és que així són les dues novel.les que llegim en aquests moments. Una, eròtica, passional, divertida i romàntica (o això s'anuncia). L'altra, reflexiva, dura i també sensible.

CONTRA EL VENT DEL NORD, de DANIEL GLATTAUER
Novel·la de format epistolar a l'era de l'email. S’inicia en el moment que Leo Leike rep per error un mail d’una desconeguda, l’Emmi. A partir d'aquí, milions de lectors enganxats en una història d'amor a distància de la qual en som voyeurs... Pels que no volien deixar-la de llegir, la història ja té continuació: Cada siete olas.

OLIVE KITTERIDGE, d’ELIZABTH STROUT
Al poble de Crosby, Nova Anglaterra, hi succeeixen les vides de la mestra Olive Kitteridge, les dels seus parents, amics, coneguts i saludats (o no). Estructurada en capítols-relats, aquesta novel·la tracta, com qui no vol la cosa, els elements més rellevants de la vida i també els més escabrosos: la mort, l'enfermetat, la soledat, la por i el caos. Elizabeth Strout narra la quotidianitat amb l'eficiència dels grans escriptors realistes americans.

Olive Kitteridge ve amb premi Pulitzer sota el braç i amb gairebé un milió d'exemplars venuts en anglès (més alguns com jo que tirem de biblioteca). The Wall Street Journal, Chicago Tribune, San Francisco Chronicle i The Washington Post el van escollir millor llibre del 2008. Un parell d'anys després, ens disposem a opinar nosaltres. Premi merescut?